90/1994, de 22 de març, pel qual es regulen les
federacions esportives catalanes

El desplegament de l'activitat esportiva es s'inicià i es
realitzà a Catalunya mitjançant les associacions
esportives, els clubs que, agrupats després en federacions
per modalitats o disciplines esportives, constituïren l'any
1922 la Confederació Esportiva de Catalunya i l'any 1933 la
Unió Catalana de Federacions Esportives, entitats ben
representatives de l'esport català i pioneres en la defensa
del moviment olímpic a Catalunya.

La Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport de Catalunya,
estructura les entitats esportives dins el sistema
associatiu esportiu de la societat civil catalana amb els
clubs i les associacions esportives, les agrupacions
esportives i les federacions esportives catalanes.

Les federacions esportives catalanes estan definides a la
Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport, com a entitats
privades d'interès públic i social, constituïdes bàsicament
per associacions, clubs o agrupacions esportius i, si
s'escau, per esportistes o per altres representacions,
dedicades a la promoció, gestió i coordinació de la
pràctica dels esports específics reconeguts dins l'àmbit de
Catalunya, que gaudeixen de personalitat jurídica i
capacitat d'obrar plenes per al compliment de les seves
finalitats.

Per al funcionament normal de les federacions esportives
catalanes, cal desplegar les directrius que estableix la
Llei 8/1988 i fixar les normes reglamentàries que
defineixin els aspectes i les qüestions bàsiques que
incideixen en l'esport federat a Catalunya, regular-ne el
règim i funcionament intern, i també les activitats
interfederatives i les pròpies de la jurisdicció esportiva,
i preveure-hi un sistema aglutinador que, coordinant els
aspectes diferenciats que es poden produir en la pràctica
competitiva federada, permeti resoldre els possibles
conflictes plantejats en els àmbits competitiu i
disciplinari mitjançant la intervenció dels òrgans
jurisdiccionals específics existents en cadascuna de les
instàncies esportives, amb el benentès que l'Administració
esportiva més que no pas intervenir ha de prevenir i evitar
que les activitats de les federacions esportives es puguin
desplegar al marge de les normes legals o dels reglaments i
dels principis de representació democràtica dels seus
membres.

Per això, s'estableix un marc obert en el qual preval el
caràcter tuïtiu, subsidiari i de coordinació i amb vocació
de justícia per part de l'Administració esportiva.

Atès que l'article 9.29 de l'Estatut d'autonomia de
Catalunya confereix a la Generalitat de Catalunya
competència exclusiva en matèria d'esport i lleure;

Vist el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora;

A proposta del Departament de la Presidència i d'acord amb
el Govern,

Decreto:

Capítol 1
Disposicions generals

Secció 1
Concepte, règim jurídic i funcions

Article 1
1.1 Les federacions esportives catalanes són entitats
privades d'utilitat pública i d'interès cívic i social que
gaudeixen de personalitat jurídica i capacitat d'obrar
plenes per al compliment de les seves finalitats, les quals
no tenen finalitat lucrativa.
1.2 Les federacions esportives catalanes estan
constituïdes per associacions, clubs, agrupacions
esportius, i, excepcionalment, per esportistes, jutges,
àrbitres i tècnics, d'acord amb els estatuts de la
federació catalana corresponent.
1.3 Correspon a les federacions esportives catalanes la
promoció, gestió i coordinació de la pràctica dels esports
o modalitats específics i disciplines esportives
reconegudes dins l'àmbit de Catalunya.
1.4 Només es pot reconèixer, dins l'àmbit territorial de
Catalunya, una federació esportiva per a cada esport o
modalitat esportiva, o, si s'escau, grup de disciplines
tradicionalment connexes o derivades d'un concepte i
objecte principal que no tingui correspondència amb cap
altra modalitat federada.

Article 2
2.1 Les federacions esportives catalanes es regeixen per
la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport de Catalunya, pel
present Decret i disposicions que el despleguin, pels seus
estatuts i reglaments específics i pels acords vàlidament
adoptats per l'assemblea general i altres òrgans
competents.
2.2 Les federacions esportives catalanes han d'estar
constituïdes i regular-ne l'estructura i el funcionament
d'acord amb els principis de representació democràtica dels
seus membres i de descentralització de funcions i
activitats, segons la divisió territorial prevista en
l'ordenament jurídic català, i actuar d'acord amb els
principis de coordinació, eficàcia i col·laboració.
2.3 La denominació de federació esportiva catalana queda
reservada a tots els efectes a les entitats esportives que
es regulen en aquest Decret.


2.4 Totes les federacions esportives catalanes han
d'estar inscrites al Registre d'entitats esportives de la
Generalitat de Catalunya i tenir la seva seu social a
Catalunya.

Article 3
3.1 Les federacions esportives catalanes, als efectes de
la seva participació en l'activitat esportiva de caràcter
oficial d'àmbit estatal, han de formar part de les
federacions esportives espanyoles en la representació que
correspongui, segons el sistema legalment establert.
3.2 A les federacions esportives catalanes que formin
part de les federacions esportives espanyoles pertoca la
representació única i exclusiva d'aquestes a Catalunya.
3.3 Les normes i els reglaments de les federacions
esportives espanyoles només són aplicables a les
federacions catalanes i, si escau, als seus clubs i les
entitats afiliades, en matèria competitiva i disciplinària,
quan actuïn en competicions oficials d'àmbit estatal.

Article 4
Sens perjudici de la seva coordinació amb la Secretaria
General de l'Esport, corresponen a les federacions
esportives catalanes les funcions següents:
a) Planificar, promoure, dirigir, regular, coordinar,
organitzar i encarregar-se de la tutela de les activitats
pròpies de les seves modalitats, disciplines i
especialitats esportives a Catalunya.
b) Qualificar les competicions esportives oficials de
Catalunya.
c) Organitzar o encarregar-se de la tutela de les
competicions de caràcter internacional o entre autonomies
que tinguin lloc a Catalunya.
d) Encarregar-se de la formació específica dels tècnics de
l'esport d'acord amb l'Escola Catalana de la Secretaria
General de l'Esport.
e) Preveure, controlar i sancionar l'ús de substàncies i
grups farmacològics prohibits i mètodes no admesos en
l'esport, en col·laboració amb els òrgans competents de la
Generalitat.
f) Exercir la potestat competitiva i disciplinària sobre
totes les persones físiques i/o jurídiques que configuren
l'ens federatiu.
g) Sotmetre a tràmit de la Secretaria General de l'Esport
la incorporació d'una disciplina o especialitat esportiva
dins la federació corresponent.
h) Promoure el foment i l'organització de competicions i
altres activitats esportives entre les comunitats autònomes
o amb països de l'àmbit internacional, i encarregar-se de
l'elecció dels esportistes i els tècnics que han de formar
part de les seleccions catalanes de la modalitat o
disciplina corresponent, així com de la preparació
necessària, d'acord amb el que estableixen els articles
25.1 i 25.2 de la Llei 8/1988, de l'esport de Catalunya i
en els seus estatuts.
i) Impulsar, planificar i controlar, en coordinació amb la
Secretaria General de l'Esport, l'esport d'élite i d'alt
nivell, i vetllar per la formació integral i el millorament
esportiu continuat dels esportistes.
j) Actuar en coordinació i col·laboració plenes amb les
federacions esportives espanyoles i, si escau, amb els
òrgans esportius de l'Administració esportiva de l'Estat,
en l'organització o tutela de les competicions i activitats
oficials d'àmbit estatal i internacional que tinguin lloc
al territori de Catalunya.
k) Crear escoles dins la federació catalana per a la
formació dels tècnics, entrenadors, àrbitres, jutges i
altres, i/o comitès tècnics que els agrupin, i també òrgans
específics per als clubs que participin en competicions
federades amb esportistes professionals.
l) Lliurar les llicències esportives per poder participar
en activitats o competicions oficials dins l'àmbit de
Catalunya, les quals també habilitaran per a les activitats
o competicions d'àmbit estatal quan es compleixen els
requisits establerts legalment.
m) Vetllar pel compliment i la interpretació correctes de
les reglamentacions i normes tècniques vigents reguladores
de les característiques de les instal·lacions, els elements
esportius i altres qüestions que afectin les competicions
federades.
n) En general, disposar el que convingui per a la millora
de la pràctica de les modalitats o disciplines esportives
previstes.

Article 5
5.1 Els estatuts de les federacions esportives catalanes
han de regular, amb total garantia dels principis
democràtics i representatius i sens perjudici dels temes i
les matèries pròpies de cada federació, les qüestions
següents, com a mínim:
a) Denominació, domicili social, i, si s'escau, signes o
símbols d'identificació.
b) Modalitat i disciplines esportives que l'entitat tingui
per objecte.
c) Funcions i competències pròpies o desenvolupades en
coordinació amb altres entitats.
d) Estructura orgànica general i territorial, amb
especificació dels òrgans de govern, representació i
administració i les seves funcions.
e) Òrgans consultius i tècnics i escoles esportives.
f) Procediment i requisits d'admissió o pèrdua de la
condició de membre dels clubs, associacions o agrupacions
que constitueixen la federació i, si s'escau, esportistes,
tècnics, àrbitres o jutges.
g) Drets i deures dels membres federats.
h) Sistema representatiu, composició i règim de
funcionament en general de tots els òrgans de govern i
representació, inclòs el procediment d'elecció i cessament
del president i dels altres membres dels òrgans federatius,
i garantir-ne la provisió mitjançant sufragi lliure, igual,
directe i secret, i el règim d'adopció d'acords per part
dels òrgans col·legiats, així com els recursos o les
reclamacions en contra.
i) Requisits de la moció o vot de censura al president o a
altres membres dels òrgans de govern i representatius.
j) Règim documental de la federació, que ha de comprendre
com a mínim el llibre de registre de clubs i membres
afiliats, el llibre d'actes i els llibres de comptabilitat.
k) Règim econòmico-financer de la federació, la qual haurà
de precisar el caràcter, la procedència, l'administració i
la destinació de tots els seus recursos econòmics o rendes
patrimonials.
l) Règim jurisdiccional.
m) Procediment per a l'aprovació, la reforma o la
modificació dels seus estatuts i reglaments.
n) Previsió de causes d'extinció o dissolució voluntària
de la federació, o d'ampliació o segregació d'alguna
modalitat o disciplina esportiva connexa o vinculada a la
finalitat principal de l'entitat.
o) Destinació a què hagi d'aplicar-se el seu patrimoni, i
regulat en el supòsit d'extinció o dissolució de la
federació.
5.2 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és
també de les federacions esportives catalanes, i ha de
constar així en els seus estatuts.

Article 6
La condició d'entitat d'utilitat pública de la qual
gaudeixen les federacions esportives catalanes, d'acord amb
l'article 1 d'aquest Decret, comporta:
a) L'ús de la qualificació d'utilitat pública a
continuació del nom de la federació corresponent.
b) La prioritat en l'obtenció de recursos en els plans i
programes de promoció esportiva de les administracions
local i autonòmica.
c) L'accés preferent al crèdit oficial en els termes que
estableixi la legislació vigent.
d) I tots els altres beneficis que els pugui correspondre
en virtut de l'aplicació d'altres disposicions legals de
tipus fiscal i econòmic vigents.

Article 7
Les federacions esportives catalanes, com a entitats
d'interès cívic i social, gaudeixen dels beneficis que els
atorga la legislació vigent i dels beneficis jurídics,
econòmics i fiscals que la Generalitat de Catalunya tingui
establerts o pugui instituir dins les seves competències.

Secció 2
Esport o modalitat. Disciplines i especialitats. Classes i
grups de federacions esportives


Article 8
8.1 S'entén per esport o modalitat esportiva, a l'efecte
d'aquest Decret, aquella activitat bàsicament física,
lliure i voluntària, practicada individualment o
col·lectiva, habitualment en forma de competició i sota una
normativa reglamentària, assumida pels òrgans federatius
autonòmics, estatals o internacionals.
8.2 Els diferents esports o modalitats esportives poden
estructurar-se, si escau, en disciplines esportives, les
quals es desglossen normalment en les diferents
especialitats i proves pròpies de la reglamentació
específica de l'esport en qüestió.
8.3 Les disciplines derivades d'un esport o modalitat són
totes aquelles que es puguin crear des del concepte i
objecte principal, hi estiguin relacionades o no en el
moment de la seva creació.

Article 9
9.1 Es consideren disciplines esportives degudament
reconegudes les que actualment tenen assumides les
federacions esportives catalanes d'un esport o modalitat
legalment inscrites al Registre d'entitats esportives de la
Generalitat de Catalunya.
9.2 Per al reconeixement d'una nova modalitat o d'una
nova disciplina esportiva caldrà l'existència prèvia d'una
pràctica habitual de l'activitat.
9.3 En el supòsit d'una nova disciplina, caldrà un acord
favorable de l'assemblea general de la federació catalana
originària, ratificat per la Secretaria General de
l'Esport.
9.4 En el cas d'una nova modalitat esportiva, el
reconeixement se'n produirà una vegada inscrita al Registre
d'entitats esportives de la Generalitat la nova federació
catalana.

Article 10
10.1 Les federacions esportives catalanes es classifiquen
en els grups següents:
a) Federacions amb una única disciplina esportiva.
b) Federacions que agrupen diferents disciplines derivades
o connexes a un esport o modalitat esportiva.
c) Federacions d'esports combinats, quan les seves
competicions o activitats agrupen diferents modalitats
esportives, assumides per altres federacions existents.
d) Federacions tradicionals.
10.2 Aquests grups de federacions, quant a la
participació dels esportistes en la competició, poden ser
de caràcter individual o feta en grups o equips
d'esportistes.
Els esports o les modalitats, les disciplines i
especialitats esportives els pot practicar lliurament
l'esportista o bé, si s'escau, aplicant-hi estris,
instruments mecànics o animals.
10.3 Pot crear-se la federació d'esports autòctons,
sempre que les seves activitats no es corresponguin amb
disciplines connexes o relacionades amb un esport o
modalitat esportiva que sigui objecte d'una federació
esportiva preexistent.

Secció 3
Competicions, concepte i classes. Llicències. Control
antidopatge

Article 11
11.1 S'entén per competició esportiva, en general i a
l'efecte d'aquest Decret, la prova o el conjunt de proves
organitzades habitualment per una entitat esportiva
legalment reconeguda, d'acord amb un conjunt de regles o
normes concretes emanades dels òrgans esportius competents
i acceptades lliurement pels participants.
11.2 Les competicions esportives es classifiquen en:
a) Competicions de caràcter federat.
b) Competicions no federades.
11.3 Són competicions de caràcter federat les promogudes,
organitzades o tutelades per les federacions esportives
catalanes. Aquestes competicions poden ser d'àmbit
internacional, estatal, entre autonomies, català, comarcal,
local o de clubs, amb participació d'esportistes
professionals o afeccionats.
11.4 Són competicions no federades les que promou i/o
organitza qualsevol entitat esportiva legalment reconeguda,
les quals tindran el caràcter d'homologades si prèviament
han estat acceptades per la federació esportiva
corresponent.
11.5 Totes les competicions, federades o no, gaudeixen de
l'oficialitat derivada de la legitimació de les entitats
esportives promotores o organitzadores, però constitueixen
únicament el programa oficial de competicions catalanes les
que així siguin qualificades per la federació esportiva
catalana corresponent en la seva programació anual, de la
qual donaran compte a la Secretaria General de l'Esport i a
la Unió de Federacions Esportives Catalanes.
11.6 Les federacions esportives catalanes o l'entitat
organitzadora corresponent hauran de comunicar a
l'Administració esportiva de la Generalitat el lloc, el dia
i l'hora de l'esdeveniment o la competició esportiva quan
hi participi la selecció catalana corresponent.
11.7 És competència de cada federació esportiva catalana
l'elecció dels esportistes que han d'integrar les
seleccions nacionals de Catalunya; i és obligació dels
clubs esportius federats als quals aquells pertanyin
facilitar l'assistència a les convocatòries que tinguin
lloc per a la preparació i participació de les seleccions
catalanes en les competicions programades.
11.8 L'Administració esportiva de la Generalitat
cooperarà amb les federacions esportives catalanes, i
facilitarà assessorament i suport tècnic per a la
preparació i el millorament esportiu dels esportistes
seleccionats.
11.9 Tota activitat o competició esportiva, ja sigui
federada o no, obliga l'entitat organitzadora, si les seves
característiques o particularitats ho exigeixen, a la
concertació prèvia d'una modalitat específica d'assegurança
que cobreixi els eventuals danys i els perjudicis
ocasionats a tercers amb motiu de la seva celebració.

Article 12
12.1 Tot esportista ha de disposar d'una llicència
federativa expedida per la federació catalana corresponent
per poder participar en competicions de caràcter federat.
12.2 Les llicències contindran els conceptes econòmics
mínims següents:
a) Assegurança obligatòria.
b) Quota corresponent a les federacions esportives
catalanes.
Les llicències federatives catalanes que estiguin
habilitades per a la participació en activitats o
competicions esportives oficials d'àmbit estatal hauran
d'incorporar la quota corresponent a la federació esportiva
espanyola. Aquesta llicència serà única, i incorporarà en
el seu text l'anotació de l'habilitació per part de la
federació espanyola corresponent.

Article 13
13.1 Les federacions catalanes, per poder lliurar les
llicències o per poder autoritzar la participació en
competicions esportives oficials de Catalunya, podran
exigir com a requisit previ i imprescindible que
l'esportista s'hagi de sotmetre a un reconeixement mèdic
d'aptitud per a la pràctica de la modalitat o disciplina
esportiva corresponent.
13.2 Tots els esportistes amb llicència per participar en
competicions esportives oficials de Catalunya estan
obligats a sotmetre's als controls antidopatge establerts
durant les competicions o en funció d'aquestes, a petició
de les federacions esportives catalanes.
13.3 La Unió de Federacions Esportives Catalanes i
l'Administració esportiva de la Generalitat hauran de
vetllar pel correcte funcionament dels controls indicats en
els apartats anteriors.

Secció 4
Altres entitats

Article 14
14.1 Amb el caràcter d'agrupacions esportives es poden
constituir i reconèixer les entitats anomenades unions
esportives de clubs, sense finalitat lucrativa, amb
l'objecte de fomentar i coordinar la pràctica d'aquelles
modalitats o disciplines esportives existents o que es
creïn en el futur no assumides ni incloses en les
federacions esportives catalanes. Aquestes unions
esportives gaudiran de personalitat jurídica i capacitat
d'obrar plenes per al compliment de llurs fins.
14.2 Només es pot reconèixer dins l'àmbit territorial de
Catalunya una unió esportiva de clubs esportius per a cada
modalitat o disciplina esportiva no inclosa en cap
federació esportiva catalana.
14.3 Les unions esportives de clubs que tinguin per
objecte una disciplina esportiva connexa o derivada d'una
modalitat que estigui assumida per una federació només es
poden constituir amb caràcter provisional i règim temporal
i amb la finalitat, una vegada consolidada la seva
pràctica, de ser assumides per la federació esportiva
corresponent.
La durada d'aquest tipus d'unió de clubs no podrà excedir
de tres anys. Els requisits per a la seva constitució, el
funcionament i, si s'escau, la pròrroga de la seva
vigència, els ha d'establir la Secretaria General de
l'Esport per mitjà d'una resolució específica motivada, amb
la sol·licitud prèvia pertinent.
14.4 La constitució d'unions esportives de clubs per al
foment i la coordinació de la pràctica de modalitats o
disciplines esportives exigirà el compliment de les
condicions següents:
a) Acord de constitució formalitzat mitjançant
l'atorgament d'una acta de fundació subscrita per un mínim
de deu (10) clubs esportius que practiquin la modalitat o
disciplina i estiguin degudament inscrits al Registre
d'entitats esportives de la Generalitat.
b) Estatuts de la unió esportiva signats pels
representants de les entitats fundadores o promotores, els
quals han de tractar bàsicament els punts establerts a
l'article 5 d'aquest Decret.
c) Documentació acreditativa de la situació legal i de la
implantació de la modalitat o disciplina esportiva en
l'àmbit autonòmic, estatal i internacional.
d) Justificació de la viabilitat econòmica de la unió
esportiva, sense comptar amb el suport de l'Administració
esportiva.
14.5 L'Administració esportiva de la Generalitat tindrà
en compte, per prendre l'acord de reconèixer o rebutjar les
unions esportives de clubs i, si s'escau, inscriure-les al
Registre d'entitats esportives, els criteris següents:
a) Interès esportiu de la modalitat o disciplina i
implantació territorial a les comarques catalanes.
b) Existència d'una federació internacional de la
modalitat en qüestió, reconeguda pel CIO o no.
c) Existència de federacions d'àmbit territorial o estatal
als països de la Unió Europea que incloguin la modalitat.
d) Existència de federacions d'àmbit autonòmic o estatal
que incloguin la modalitat.
e) Possibilitat d'existència econòmicament autònoma de la
unió esportiva.
14.6 La sol·licitud de reconeixement i d'inscripció d'una
unió esportiva de clubs s'ha de presentar en el termini
màxim de dos mesos des de la data de la reunió de fundació,
a l'efecte de l'anotació de la seva antiguitat,
adjuntant-hi els documents justificatius del compliment de
les condicions esmentades en aquest article.
14.7 La resolució de reconeixement o de denegació d'una
unió esportiva de clubs per part de la Secretaria General
de l'Esport s'ha de produir dins el termini de tres mesos
comptats des de la data de la sol·licitud, la qual es
considerarà desestimada si no es dicta cap resolució dins
el termini esmentat. La comunicació s'ha de lliurar al
titular de la sol·licitud.
En tot cas, la resolució de denegació haurà de ser
motivada. Les resolucions sobre el reconeixement d'una unió
esportiva de clubs exhaureixen la via administrativa i
deixen oberta la via contenciosa administrativa
corresponent.
14.8 El règim de llicències i, en general, el
funcionament intern de les unions esportives de clubs, i
també la relació entre elles i les federacions esportives
catalanes i les d'àmbit autonòmic o estatal s'haurà
d'ajustar, quan sigui possible, al que regeix per a les
federacions esportives catalanes.
14.9 La creació i el reconeixement d'una federació
esportiva catalana en l'àmbit de la modalitat esportiva
desenvolupada per una unió esportiva de clubs donarà lloc a
la seva dissolució.

Article 15
15.1 Les agrupacions esportives existents o que es puguin
crear en el futur que estiguin constituïdes per entitats
dedicades al foment, l'organització i la pràctica de
distintes modalitats en les quals s'integrin únicament
esportistes amb disminucions i discapacitats gaudiran de la
condició de federació esportiva, d'acord amb el present
Decret.
15.2 La Secretaria General de l'Esport només pot
reconèixer dins l'àmbit territorial de Catalunya una
agrupació constituïda amb la condició del punt anterior per
a les disminucions o discapacitats físiques, psíquiques,
sensorials i mixtes següents:
a) De disminuïts físics.
b) De disminuïts psíquics.
c) De disminuïts sensorials (cecs).
d) De disminuïts cerebrals (paralítics cerebrals).
e) De sords.
f) I aquelles altres que es puguin crear tenint en compte
criteris internacionals sobre aquestes matèries i que
siguin degudament reconegudes i inscrites al Registre
d'entitats esportives de la Generalitat, amb la tramitació
escaient.
Aquestes agrupacions esportives poden adoptar el nom de
federació esportiva quan hagin utilitzat tradicionalment
aquesta denominació o la tinguin reconeguda.
15.3 Aquestes agrupacions, atès el seu caràcter i la
condició d'ens federatiu als efectes de llur participació
en activitats d'àmbit estatal, han de formar part de les
federacions d'aquest tipus que estableix l'article 1.5 del
Reial decret 1835/1991, de 20 de desembre, i tenen la
representació única i exclusiva d'aquestes a Catalunya. A
aquest efecte, porten a terme les funcions pròpies del seu
caràcter i gaudeixen dels beneficis que per aquesta
condició els corresponguin.
15.4 La Secretaria General de l'Esport dictarà la
resolució de reconeixement i d'inscripció d'aquestes
agrupacions esportives de caràcter federatiu, ajustant-se
per analogia amb el que regeix per a les unions esportives
de clubs.

Capítol 2
Reconeixement, inscripció, revocació i extinció

Article 16
16.1 Per poder sol·licitar el reconeixement d'una nova
federació esportiva catalana caldrà la justificació del
compliment de les condicions següents:
a) Existència i pràctica habitual i competitiva prèvies
d'un esport específic o modalitat esportiva que no estigui
assumit per cap federació catalana reconeguda.
b) Acord de constitució, formalitzat mitjançant
l'atorgament d'una acta de fundació subscrita pels
representants legals o membres autoritzats d'un nombre
mínim de 20 clubs esportius legalment inscrits al Registre
d'entitats esportives de la Generalitat, amb un mínim de
dos anys d'antiguitat, que tinguin reconeguda la modalitat
esportiva en els seus estatuts.
c) Sol·licitud de reconeixement dirigit a la Secretaria
General de l'Esport, presentat en el termini de tres mesos
des de la data de la reunió fundacional, a l'efecte de
l'anotació de l'antiguitat de la nova federació.
El compliment d'aquestes condicions haurà de justificar-se
amb la documentació corresponent.
16.2 Per a l'autorització o denegació de la sol·licitud
de reconeixement d'una nova federació esportiva catalana es
tindran en compte els criteris següents:
a) Implantació real de la modalitat esportiva a les
comarques de Catalunya.
b) Interès esportiu i sòcio-educatiu de la modalitat.
c) Existència de la corresponent federació internacional,
reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional.
d) Existència de les corresponents federacions
internacionals, estatals o autonòmiques.
e) Justificació de la possibilitat d'una existència
econòmica autònoma de la nova federació.
f) Parer de la Unió de Federacions Esportives Catalanes.

Article 17
El reconeixement d'una nova federació esportiva catalana
ha de seguir els tràmits següents:
17.1 La resolució prèvia de la Secretaria General de
l'Esport estimatòria o denegatòria sobre el reconeixement
s'ha de produir en el termini de tres mesos comptats des de
la data de la presentació de la sol·licitud, la qual
s'entendrà desestimada si no es dicta cap resolució dins el
termini esmentat.
Quan la resolució sigui denegatòria, s'hi hauran
d'especificar els motius.
17.2 Quan la resolució prèvia de reconeixement sigui
favorable, l'entitat peticionària haurà de presentar, dins
el període de tres mesos des de la notificació de la
resolució estimatòria, la sol·licitud d'inscripció al
Registre d'entitats esportives de la Generalitat de la nova
federació esportiva catalana, adjuntant-hi els seus
estatuts redactats segons les disposicions d'aquest Decret
i aprovats pels membres promotors.
17.3 La resolució de la Secretaria General de l'Esport
sobre la inscripció de la nova federació catalana al
Registre i d'aprovació dels seus estatuts s'ha de produir
dins el període de tres mesos des de la presentació de la
sol·licitud. En el supòsit que no es notifiqui cap
resolució dins el termini esmentat, la sol·licitud es
considerarà estimada, i s'inscriurà d'ofici la nova
federació catalana al Registre d'entitats esportives de la
Generalitat i els seus estatuts es consideraran aprovats,
amb el benentès que s'ajustin a les disposicions d'aquest
Decret o a altres que siguin aplicables. Altrament caldrà
atenir-se al que disposa l'apartat següent d'aquest
article.
17.4 Si els estatuts aprovats contenen preceptes que no
s'ajusten o bé es contradiuen amb les disposicions d'aquest
Decret o amb altres disposicions legals aplicables, la
correcció de les deficiències observades i degudament
notificades és d'obligatori compliment en el termini màxim
de tres mesos des de la seva comunicació.
17.5 La inscripció al Registre d'entitats esportives de
la Generalitat d'una nova federació catalana en comporta el
reconeixement legal.

Article 18
18.1 Quant a la tramitació del reconeixement d'una nova
federació catalana, els terminis esmentats a l'article 17
restaran interromputs des de la notificació de qualsevol
requeriment a la federació corresponent, per tal d'esmenar
possibles defectes, omissions o irregularitats en els
estatuts i/o l'altra documentació adjuntada, fins a la nova
presentació dels documents. Si la nova tramesa no es
produeix en un termini de tres mesos, l'expedient
corresponent serà arxivat sense cap més tràmit.
18.2 La inscripció no convalida els actes que són nuls ni
les dades que són incorrectes d'acord amb les lleis.

Article 19
19.1 Les resolucions de la Secretaria General de l'Esport
sobre el reconeixement i la inscripció d'una nova federació
esportiva catalana exhaureixen la via administrativa i
deixen oberta la via contenciosa administrativa.
19.2 La Secretaria General de l'Esport comunicarà la
inscripció d'una nova federació catalana a la Unió de
Federacions Esportives Catalanes.

Article 20
Són objecte d'inscripció les dades següents de les
federacions catalanes:
a) L'acta de constitució.
b) La denominació i, si s'escau, els símbols
d'identificació.
c) Els estatuts i les seves modificacions, amb l'acta de
l'aprovació per part de l'assemblea general.
d) L'esport o la modalitat i les disciplines esportives
que la federació tingui per objecte.
e) La relació dels membres directius, amb el president i
les renovacions.
f) Els reglaments esportius i disciplinaris.
g) La suspensió, revocació, extinció o dissolució de
l'entitat.

Article 21
21.1 La revocació del reconeixement d'una federació
catalana es produeix per les causes següents:
a) Per la desaparició dels motius o modificació de les
condicions i els criteris que van donar lloc al seu
reconeixement.
b) Per l'incompliment d'algun dels objectius, de les
determinacions o de les obligacions bàsiques que van
motivar-ne la creació, segons els seus estatuts.
21.2 La resolució de revocació que adopti la Secretaria
General de l'Esport haurà d'estar motivada, amb la
instrucció prèvia d'un procediment en el qual la federació
afectada haurà de poder efectuar-hi les al·legacions
oportunes, i demanant informe a la Unió de Federacions
Esportives Catalanes.


21.3 Contra la resolució de revocació, que exhaureix la
via administrativa, podrà interposar-se recurs en la via
contenciosa administrativa.

Article 22
Les federacions esportives catalanes s'extingeixen com a
tals per les causes següents:
a) Per l'acord de l'assemblea general, convocada a
l'efecte, adoptat per una majoria de dos terços dels
membres assistents, sempre que representin la majoria dels
membres amb dret a vot de l'assemblea.
b) Per la revocació del seu reconeixement.
c) Per la fusió o absorció en altres federacions
esportives.
d) Per resolució judicial.
e) Per qualsevol altra causa prevista en els estatuts o en
l'ordenament jurídic vigent.
L'extinció d'una federació esportiva catalana per
qualsevol causa comporta la cancel·lació automàtica de la
seva inscripció.

Capítol 3
Òrgans de govern, de representació i tècnics. Organització
territorial

Secció 1
Òrgans de govern i representació

Article 23
Són òrgans de govern i representació de les federacions
esportives catalanes l'assemblea general i la junta
directiva.

Article 24
L'assemblea general és l'òrgan superior de govern i
representació de la federació, constituït amb criteris de
representació democràtica, i els seus acords són vinculants
per a tots els seus membres afiliats i adherits.
Són membres afiliats aquells clubs i associacions
esportius inscrits al Registre d'entitats esportives de la
Generalitat de Catalunya que hagin complert tots els
requisits federatius adients.
Són membres adherits aquells clubs i associacions
esportius que, havent sol·licitat la seva afiliació a la
federació, es trobin en tràmit d'inscripció al Registre
d'entitats esportives de la Generalitat o pendents de
complir els requisits federatius necessaris per ser
considerats membres de ple dret dins l'ens federatiu.
Aquests hauran de figurar inscrits administrativament o
complir els requisits federatius en un termini màxim d'un
any o temporada esportiva; en el cas contrari, perdran la
seva qualitat d'adherits. Si assoleixen la condició
d'afiliats dins el termini fixat, el temps en què hagin
tingut la qualitat d'adherits computarà a l'efecte
d'antiguitat per poder ser considerats membres de
l'assemblea general.


Les seccions esportives de les entitats de caire no
esportiu legalment constituïdes seran, en tot cas, membres
adherits quan estiguin adscrites al Registre d'entitats
esportives de la Generalitat.

Article 25
La composició de l'assemblea general serà la següent:
a) El president de la Federació Esportiva Catalana.
b) Els presidents o representants acreditats dels clubs o
associacions esportius afiliats, sempre que les entitats a
les quals representen tinguin una antiguitat d'afiliació
mínima d'un any. La representació podrà atorgar-se a
qualsevol soci de l'entitat.
c) Un representant per cada estament en el qual estan
agrupades les persones físiques (esportistes, jutges o
àrbitres i tècnics) corresponents a cadascuna de les
disciplines esportives assumides, sempre que aquests
estaments estiguin previstos en els estatuts de la
federació, se'n prevegi la qualitat de membres de
l'assemblea i el nombre de representants no sigui superior
al de les entitats membres de l'assemblea. El seu mandat i
sistema d'elecció s'ha de regular en els estatuts
federatius, d'acord amb les disposicions d'aquest Decret.
Tindran la consideració d'esportistes, jutges, àrbitres o
tècnics, als efectes de poder integrar l'estament
corresponent d'aquest apartat, aquelles persones majors
d'edat que, en possessió de la llicència preceptiva, hagin
participat en una competició o prova, com a mínim del
calendari oficial de la federació corresponent, durant la
temporada anterior.

Article 26
Tots els membres afiliats de l'assemblea tenen un vot.
No obstant això, en els estatuts es pot establir per als
clubs i les associacions esportius una gradació més àmplia
d'acord amb els usos i costums propis de cada federació o
segons la tipologia de la modalitat o disciplines
específiques, atenent a paràmetres establerts
estatutàriament, tenint en compte el nivell esportiu
assolit i l'activitat esportiva dels clubs. En tot cas, els
paràmetres de valoració hauran de ser aprovats per
l'assemblea general. Aquesta gradació no tindrà efecte en
el supòsit d'emissió de vot per a les eleccions de la junta
directiva i per al vot de censura.

Article 27
Els membres de la junta directiva, llevat el president,
els representants o delegats federatius, els presidents o
representants acreditats de les seccions esportives de les
entitats legalment constituïdes que tinguin la consideració
d'adherits, i les altres persones que estableixin els
estatuts, poden assistir a l'assemblea amb dret a veu però
sense vot.

Article 28
Són competències de l'assemblea general, com a mínim, i
sens perjudici d'altres que puguin fixar-se en els
estatuts, les següents:
a) Aprovar l'informe o la memòria de les activitats de
l'exercici vençut, que haurà de presentar la junta
directiva.
b) Aprovar la liquidació de l'exercici econòmic vençut amb
el tancament del balanç i compte de resultats, i aprovar el
pressupost per a l'exercici econòmic següent.
c) Aprovar el pla general d'actuació anual, els programes
i les activitats esportives i els seus objectius.
d) Aprovar la convocatòria d'eleccions dels càrrecs de
representació, el reglament i calendari electoral i elegir
els membres de la junta electoral.
e) Elegir els membres que han de formar part de la junta
directiva i ratificar els nomenaments provisionals a què fa
referència l'article 53 d'aquest Decret.
f) Resoldre les propostes que la junta directiva acordi
sotmetre a l'assemblea.
g) Resoldre les propostes que les entitats afiliades
vulguin presentar a l'assemblea, sempre que tinguin el
suport del 10% del total d'afiliats i es presentin per
escrit dintre del termini fixat pels estatuts.
h) Aprovar qualsevol modificació o reforma dels estatuts i
reglaments.
i) Aprovació del vot de censura.
j) Fixació de la quantia de les quotes d'afiliació i
adhesió ordinàries o d'entrada, llevat que la modificació
tingui únicament la finalitat de restablir el seu valor, i
amb l'aplicació com a màxim del percentatge de variació de
l'índex general de preus al consum (IPC), des de l'última
modificació.
k) Establiment de quotes extraordinàries o derrames.
l) Aprovar l'adquisició, venda o gravamen dels béns o
prendre diners a préstec el valor dels quals excedeixi del
25% del pressupost anual de l'exercici.
m) Establir el règim disciplinari.
n) Proposta d'incorporació o segregació d'alguna
disciplina esportiva a la federació, o de la seva fusió amb
una altra federació.
o) Dissolució de la federació.

Article 29
Les assemblees generals poden ser ordinàries o
extraordinàries.
És ordinària l'assemblea que preceptivament han de tenir
les federacions catalanes una vegada l'any per conèixer i
decidir sobre qualsevol matèria de la seva competència,
però, com a mínim, sobre les que s'esmenten als apartats
a), b) i c) de l'article anterior.
Són extraordinàries totes les altres assemblees generals
que es convoquin en el curs de l'exercici.
L'assemblea ordinària ha de realitzar-se necessàriament
dins els sis mesos naturals següents a la finalització de
l'exercici, segons els estatuts.

Article 30
30.1 La convocatòria de les assemblees s'ha de fer per
acord de la junta directiva, a iniciativa del president, de
la junta directiva, o a petició dels membres afiliats que
representin un nombre no inferior al 15% del total dels
membres de l'assemblea. En aquest últim cas, des del dia en
què la junta directiva rebi la sol·licitud i la
convocatòria no poden passar més de 30 dies.
30.2 Si no es convoca l'assemblea, la Secretaria General
de l'Esport, amb la petició prèvia de part interessada o bé
d'ofici, requerirà a l'òrgan competent de la federació
perquè la dugui a terme. El fet que l'òrgan competent no ho
faci en el termini de 15 dies, havent-li estat requerit,
faculta la Secretaria General de l'Esport a convocar
directament els membres de l'assemblea o nomenar-ne, si
s'escau, els membres de la mesa. Tot això amb independència
de les responsabilitats disciplinàries que es puguin
derivar dels incompliments.
30.3 Entre la convocatòria de l'assemblea i la
realització han de transcórrer com a mínim 30 dies
naturals, excepte en les assemblees que convoquin processos
electorals, en què caldrà atenir-se al que disposa la
secció segona d'aquest capítol.
30.4 Les convocatòries s'han de fer mitjançant escrit
dirigit a cadascun dels membres i han d'indicar la data,
l'hora i el lloc de realització de l'assemblea, i l'ordre
del dia, i s'han d'anunciar com a mínim en una publicació
diària d'àmbit català.
30.5 La informació sobre les matèries objecte de
l'assemblea ha de posar-se a disposició dels membres a la
seu de la federació i de les representacions o delegacions
territorials, en el cas que n'hi hagi, amb 15 dies naturals
d'antelació a l'assemblea.

Article 31
Les assemblees generals restaran vàlidament constituïdes
en primera convocatòria quan hi concorrin la majoria dels
seus membres. En segona convocatòria, l'assemblea és
vàlidament constituïda qualsevol que sigui el nombre
d'assistents.
La convocatòria de les assemblees ha de fixar que entre la
primera i la segona convocatòria han de transcórrer 30
minuts.

Article 32
Els acords de les assemblees s'han d'adoptar per majoria
dels vots presents en el moment de la votació, amb excepció
d'aquells acords en què els estatuts hagin previst una
majoria qualificada, que en cap cas no podrà ser superior
als dos terços dels vots dels membres presents a
l'assemblea i que, en cas de dissolució de la federació,
haurà de representar el 51% dels membres de ple dret de
l'assemblea.

Article 33
Ha de presidir l'assemblea una mesa integrada pel
president i els altres components de la junta directiva de
la federació. Ha d'actuar com a secretari de l'assemblea
el secretari de la federació o qui el substitueixi, el qual
ha d'estendre l'acta corresponent.
El president o qui el substitueixi ha de dirigir els
debats, concedir i retirar les paraules, fixar els torns
màxims d'intervencions, ordenar les votacions i disposar el
que convingui per al bon ordre de la reunió. Si s'hi
produïssin circumstàncies que alteressin de manera greu
l'ordre o fessin impossible la realització o la continuïtat
de l'assemblea, qui la presideixi pot suspendre-la. En
aquest cas haurà de preveure i comunicar a l'assemblea la
data de la represa, que s'haurà de fer en un termini no
superior a 15 dies.
L'acta la pot aprovar la mateixa assemblea o la poden
aprovar per delegació els interventors que, en un nombre de
3, hagi designat la mateixa assemblea, en un termini màxim
de 30 dies, els quals han de signar l'acta juntament amb el
president i el secretari, de la qual es donarà compte als
membres de l'assemblea i s'enviarà còpia a la Secretaria
General de l'Esport, en un termini màxim de 3 mesos des de
la data d'aprovació.

Article 34
La junta directiva és l'òrgan de gestió i govern de la
federació que té la funció de promoure, dirigir i executar
les activitats esportives de la federació i gestionar-ne el
funcionament d'acord amb l'objecte social i els acords de
l'assemblea.
De manera especial, és competència de la junta directiva
l'admissió d'afiliats o adherits, la convocatòria de les
assemblees generals i la presentació a l'assemblea general
ordinària, en finalitzar l'exercici, de l'informe o la
memòria d'activitats realitzades i de la liquidació de
l'exercici econòmic vençut, amb el balanç i el compte de
resultats i el pressupost i el pla general d'actuació anual
per a l'exercici següent.

Article 35
La junta directiva ha d'estar integrada pel nombre de
membres que fixin els estatuts federatius, que no pot ser
inferior a 5, dins els quals poden incorporar-se els
delegats o representants territorials, si així ho disposen
els estatuts, amb la limitació continguda a l'article 69
d'aquest Decret.
A la junta directiva han d'estar representades la
modalitat o les disciplines esportives que tingui
reconeguda la federació, sens perjudici que les federacions
catalanes amb diverses disciplines esportives estableixin a
nivell intern les seccions, les comissions o els comitès
tècnics per a cadascuna.
La junta directiva s'ha de composar d'un president, que
serà el president de la federació catalana, d'un o més
vice-presidents, segons es determini als estatuts, un
secretari, un tresorer i el nombre de vocals previstos,
així mateix, als estatuts.
Tots els càrrecs són honorífics i, en cas extraordinari,
quan s'estableixi una compensació econòmica justificada a
favor d'algun dels membres de la junta directiva, ha de ser
expressament acordada per l'assemblea general, i constar de
manera diferenciada al pressupost. En cap cas la
compensació econòmica no podrà ser satisfeta amb càrrec a
les subvencions públiques que rebi la federació.



Article 36
El president té la representació legal de la federació i
presideix els òrgans de govern.
El vice-president ha de substituir el president en cas
d'absència, vacant o malaltia. Si n'hi ha més d'un, el de
major grau, i en cas d'impossibilitat del vice-president o
vice-presidents d'ocupar aquest càrrec, el substituirà el
membre de la junta de més edat, o bé aquell que estableixin
els estatuts.
Les funcions que s'encomanin a la resta dels càrrecs de la
junta directiva s'han d'establir als estatuts.

Article 37
La convocatòria de les reunions de la junta directiva és
una atribució del president. Com a mínim s'ha de realitzar
una reunió per trimestre. Els membres de la junta, en
nombre d'un terç, també tenen la facultat de poder
exigir-ne la convocatòria, que en aquest cas s'ha de
realitzar dins els 5 dies següents a la petició, i la
celebració de la reunió en un termini no superior als 15
dies des de la petició. En cas que no es convoqui dins el
termini, pot convocar la reunió el membre de la junta amb
més edat dels sol·licitants.
Per constituir la junta directiva, cal que hi assisteixin,
almenys, la meitat dels membres que la componen, i els
acords s'han de prendre per majoria simple dels assistents,
llevat que els estatuts fixin majories qualificades per a
decisions concretes. El vot del president serà diriment en
cas d'empat.
Els membres de la junta directiva poden exigir que quedi
reflectit a l'acta el vot que puguin emetre contra una
decisió o un acord i la seva explicació de forma succinta.

Secció 2
Procediment electoral. Provisió de vacants. Vot de censura

Article 38
Els càrrecs de la junta directiva es proveiran mitjançant
sufragi lliure, directe, igual i secret pels membres de
l'assemblea general, per majoria de vots i amb presentació
i acceptació prèvies de candidatures.

Article 39
Per poder ser candidat a president o a membre de la junta
directiva cal complir, com a mínim, les condicions
següents:
a) Tenir el veïnatge administratiu a Catalunya.
b) Ser major d'edat.
c) Estar en ple ús dels drets civils.
d) No trobar-se sotmès a cap sanció inhabilitadora dictada
per l'òrgan competent.

Article 40
La convocatòria per a l'elecció dels càrrecs de la junta
directiva de les federacions esportives catalanes s'ha de
dur a terme mitjançant acord de l'assemblea general. A
l'ordre del dia constarà la proposta de procediment a
seguir per a l'elecció, la del calendari electoral i la de
nomenament de la junta electoral, que ha d'estar integrada
per tres membres titulars i tres de suplents, que
s'escolliran en elecció lliure, directa, igual i secreta
d'entre tots els membres que assisteixin a l'assemblea.
Entre el dia en què es prengui l'acord de convocatòria
d'eleccions i el dia de la celebració ha de transcórrer un
mínim de 30 dies naturals i un màxim de 45.

Article 41
L'acord de convocatòria d'eleccions ha d'incloure, com a
mínim, les qüestions següents:
a) Termini per a la constitució de la junta electoral
elegida.
b) Fixació de la data de la realització de l'acte
electoral i el calendari electoral.
c) Reglament electoral.

Article 42
Els components de la junta electoral han de prendre
possessió del càrrec i constituir-la formalment en el
termini fixat per l'assemblea. A l'acte de constitució han
d'elegir el president. Ha d'actuar com a secretari de la
junta electoral, amb veu però sense vot, el que ho sigui de
la federació, i ha d'estendre acta de totes les reunions i
els acords que prengui la junta electoral, amb el
vist-i-plau del president.
La junta electoral així constituïda ha de mantenir el seu
mandat i les funcions fins a l'acabament del procés
electoral.
El càrrec de membre de la junta electoral és obligatori i
incompatible amb la condició de candidat o de familiar de
candidat, tant per afinitat com per consanguinitat fins a
un tercer grau, i amb la de membre de la junta directiva o
comissió gestora. Si es produeix aquesta incompatibilitat o
concorre en l'electe alguna circumstància plenament
justificativa de la impossibilitat d'exercir el càrrec, ha
de ser substituït pels suplents elegits.
Si els elegits com a titulars o suplents per composar la
junta electoral es neguen a prendre possessió o exercir el
seu càrrec, de manera que no es pugui constituir aquest
òrgan electoral, han de ser substituïts pels membres que
designi la junta directiva o, si s'escau, la comissió
gestora, sens perjudici de les responsabilitats
disciplinàries que es puguin derivar.

Article 43
43.1 La junta electoral té les funcions següents:
a) Conèixer i resoldre les reclamacions que presentin els
membres de l'assemblea respecte del cens o les llistes
electorals.
b) Admetre o refusar les candidatures i la seva
proclamació.
c) Decidir, a instància de qualsevol membre de l'assemblea
o candidat, o per iniciativa pròpia, sobre qualsevol
incident que sorgeixi en el curs del procés electoral que
pugui constituir una infracció o desviació de la normativa
electoral o pugui afectar els principis de publicitat,
d'igualtat d'oportunitats, de llibertat, de
no-discriminació i de secret de vot, que han de ser
presents en tot el procés electoral.
d) Publicar els resultats de les eleccions i portar a
terme les comunicacions que legalment s'estableixin.
e) I, en general, conèixer i resoldre les reclamacions que
presentin els membres de l'assemblea o candidats en
qualsevol fase del procés electoral.
43.2 Totes les reclamacions davant la junta electoral han
de fer-se en un termini màxim de 3 dies després que s'hagi
produït el fet objecte d'impugnació, i la resolució de la
junta, que serà executiva, s'ha de dictar dins els tres
dies següents.
43.3 Contra els acords de les juntes electorals de les
federacions pot interposar-se recurs ordinari davant el
Comitè Català de Disciplina Esportiva en un termini de tres
dies, la resolució del qual exhaureix la via
administrativa.

Article 44
Les eleccions poden ser realitzades mitjançant el sistema
de candidatures exclusivament tancades o pel de
candidatures mixtes, segons que estableixin els estatuts.
El sistema de candidatura mixta inclourà una part de la
candidatura amb llista oberta, en un màxim del 50% del
total de membres de la junta directiva a proveir, i l'altra
part de la candidatura amb llista tancada, en la qual
necessàriament haurà de figurar la provisió dels càrrecs de
president, vice-presidents, secretari i tresorer.

Article 45
Les candidatures presentades pel sistema exclusivament
tancat i la llista tancada de la candidatura mixta poden
incloure els noms dels candidats acompanyats dels càrrecs a
què es presenti cadascun o bé el nom dels membres de la
candidatura encapçalats pel candidat a president, segons
que prevegin els estatuts federatius. En el segon supòsit,
el president distribuirà els diferents càrrecs entre els
membres de la candidatura una vegada produïda l'elecció.
Les candidatures del sistema exclusivament tancat han
d'incloure com a mínim un nombre de candidats no inferior
als 2/3 dels càrrecs elegibles, i la llista tancada de les
candidatures mixtes ha d'incloure un nombre de candidats
igual als càrrecs elegibles.
Les propostes de candidatures del sistema exclusivament
tancat han de tenir el suport d'un nombre d'assembleistes
que representi un mínim del 10% del total de vots de
l'assemblea.
Les candidatures tancades del sistema mixt han de tenir el
suport de la proposta d'un nombre d'assembleistes que
representi un mínim del 5% del total de vots de
vots de l'assemblea.
Tot assembleista pot donar suport a més d'una candidatura
o proposar-ne més d'una, sempre que els estatuts no
estableixin alguna limitació a l'efecte.

Article 46
Si un membre de la junta directiva o, si s'escau, de la
comissió gestora es vol presentar com a candidat a les
eleccions, ha de presentar la dimissió i cessar en el
càrrec abans que s'iniciï el termini de presentació de
candidatures.
En el supòsit que tots o la majoria dels membres de la
junta directiva dimiteixin per presentar-se com a candidats
a les eleccions caldrà atenir-se al que disposa l'article
49.6.

Article 47
El mandat dels càrrecs de la junta directiva té una durada
de 4 anys i, en tot cas, la seva renovació és total. Els
estatuts han de determinar si els càrrecs són o no
reelegibles i, si ho són, si la reelegibilitat està
subjecta o no a limitació temporal.
La persona que sigui elegida com a president de la
federació esportiva catalana ha de cessar tot tipus
d'activitats competitives de caràcter federat, tècniques i
directives en l'esport específic i en l'àmbit territorial
de la federació catalana corresponent.

Article 48
L'acte de les votacions serà controlat per la junta
electoral i, si s'escau, també pels interventors designats
pels candidats, que aixecaran acta una vegada acabada la
votació i el recompte.
No seran admesos els vots per correu ni per delegació. La
representació, quan no l'assumeixi el president de
l'entitat, haurà d'acreditar-se mitjançant acord de la
junta directiva, i en cap cas no s'admetrà més d'una
representació per persona.

Article 49
49.1 En el supòsit que les eleccions es facin pel sistema
de candidatures exclusivament tancades, la candidatura que
hagi obtingut la majoria de vots vàlids serà considerada
guanyadora.

49.2 Si es produís empat entre les dues o més
candidatures que hagin obtingut més vots, caldrà realitzar
un nova votació entre els empatats el setè dia següent, als
mateixos lloc, hora i condicions.
49.3 L'acta de proclamació de la candidatura guanyadora
per part de la junta electoral s'ha de comunicar,
mitjançant certificació, dins els tres dies següents, a les
candidatures presentades i al Registre d'entitats
esportives de la Generalitat de Catalunya, el qual
n'informarà a la federació espanyola corresponent i a la
UFEC.
49.4 Contra l'acta de proclamació de la candidatura
guanyadora es poden interposar el recurs previst a
l'article 43.3.
49.5 Si només es presentés o restés vàlida una única
candidatura tancada, no es realitzarà l'acte de la votació,
i la junta electoral en donarà compte a la Secretaria
General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, a fi
que el secretari general, o la persona delegada, faci la
proclamació del nou president i la junta directiva, i el
Registre d'entitats esportives en doni compte a la
federació espanyola corresponent i a la UFEC.
49.6 Si no es presenta cap candidatura tancada o no és
vàlida cap de les presentades, la junta electoral, amb els
membres suplents i, si s'escau, els membres de la junta
directiva que no hagin cessat, constituiran una comissió
gestora, amb l'únic objectiu d'administrar la federació i
convocar i realitzar noves eleccions en un termini màxim de
3 mesos.

Article 50
50.1 En el supòsit que les eleccions es facin pel sistema
de candidatures mixtes, l'acte de les votacions es durà a
terme en dues fases.
50.2 En la primera fase s'ha de realitzar la votació
quant a les llistes tancades, essent d'aplicació el que
disposen els articles 49.1 i 49.2.
50.3 Un cop realitzada la primera fase, s'ha de fer la
votació quant a les candidatures obertes. En aquesta segona
fase la junta electoral determinarà els candidats que hagin
resultat guanyadors en el nombre màxim que estableixin els
estatuts i atenent el que preveu l'article 44.
50.4 L'acta de proclamació conjunta de les candidatures
guanyadores l'ha de comunicar la junta electoral,
mitjançant certificació, dins els tres dies següents, a les
candidatures presentades i al Registre d'entitats
esportives de la Generalitat de Catalunya, el qual en
donarà compte a la federació espanyola corresponent i a la
UFEC.
50.5 Contra l'acta de proclamació conjunta de les
candidatures guanyadores pot interposar-se el recurs
previst a l'article 43.3.
50.6 En el cas que només es presentés o restés vàlida una
única llista tancada no es realitzarà l'acte de la votació
en la seva primera fase. Realitzada la segona fase de les
votacions pel que fa a les candidatures obertes, és
d'aplicació el que preveu el punt 3 d'aquest article.
50.7 La llista tancada única, juntament amb els candidats
guanyadors de les llistes obertes, es comunicarà a la
Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de
Catalunya, a fi que el secretari general o la persona
delegada faci la proclamació del nou president i la junta
directiva, i el Registre d'entitats esportives en doni
compte a la federació espanyola corresponent i a la UFEC.
50.8 Si no es presenta cap llista tancada o no és vàlida
cap de les presentades, independentment que s'hagin
presentat llistes obertes o no, serà d'aplicació el que
preveu l'article 49.6.
50.9 Presentada i acceptada una o més llistes tancades,
les eleccions es duran a terme segons l'acord de
convocatòria pres per l'assemblea, encara que no s'hagin
presentat llistes obertes. En aquest supòsit, proclamat el
nou president i la junta directiva, s'han de proveir els
càrrecs vacants en el nombre màxim establert
estatutàriament segons que preveu l'article 53.1.a).



Article 51
El cessament dels membres de la junta directiva de les
federacions esportives catalanes es produeix per les causes
que s'estableixin als estatuts i, en tot cas, per les
següents:
a) Per l'acabament del mandat natural pel qual van ser
elegits.
b) Per la pèrdua de qualsevol de les condicions
necessàries per ser elegits.
c) Per mort o incapacitat que impedeixi l'exercici del
càrrec.
d) Per decisió disciplinària executiva que inhabiliti per
a ocupar els càrrecs dels òrgans del govern o representació
de la federació.
e) Per aprovació d'un vot de censura.

Article 52
La suspensió del mandat dels membres de la junta directiva
es produeix per les causes que s'estableixin als estatuts
i, en tot cas, per les següents:
a) Per la sol·licitud de l'interessat, quan concorrin
circumstàncies que ho justifiquin i així ho aprovi la
junta.
b) Per acord de la junta directiva, quan s'instrueixi un
expedient disciplinari a un membre de la junta. Aquesta
suspensió ha de ser pel temps de la instrucció de
l'expedient.
c) Per inhabilitació temporal, acordada per decisió
disciplinària executiva.

Article 53
53.1 Els estatuts de les federacions esportives catalanes
han de preveure la provisió transitòria dels càrrecs en cas
que existeixin vacants a la junta directiva perquè no s'ha
proveït la totalitat dels càrrecs a les eleccions o pel
cessament o suspensió d'algun dels seus membres. En relació
amb el president serà d'aplicació el que disposa l'article
36, llevat dels supòsits dels apartats c) i d) d'aquest
article. A l'efecte de dur a terme la regulació estatutària
en aquesta matèria, s'han de tenir en compte els criteris
següents:
a) Quan les vacants afectin menys del 50% dels membres de
la junta directiva, però no el president, aquest ha
d'acordar la provisió transitòria dels càrrecs
corresponents, decisió que ha de ser ratificada en la
primera assemblea general que realitzi la federació.
b) Si les vacants afecten menys del 50% dels membres de la
junta directiva, incloent-hi el president, correspon als
membres no afectats decidir la provisió transitòria de
vacants, decisió que també ha de ser ratificada en la
propera assemblea general que realitzi la federació, sens
perjudici del que disposa l'article 36.
c) Si les vacants afecten més del 50% del components de la
junta directiva, incloent-hi el president, l'assemblea
general ha d'elegir una comissió gestora amb l'objecte
d'administrar transitòriament la federació i convocar i
realitzar noves eleccions en un termini màxim de tres
mesos.
d) En el cas que les vacants afectin més del 50% dels
membres de la junta directiva, però no el president, aquest
juntament amb els membres que restin als càrrecs directius
es constituiran en comissió gestora amb l'objecte establert
en l'apartat precedent.
53.2 Els càrrecs vacants proveïts transitòriament i també
els designats per ocupar-los, ho són només pel temps que
resti de mandat al càrrec i sense que la designació alteri
el temps natural del mandat que estableix l'article 47.
53.3 En el supòsit que la provisió transitòria es faci
com a conseqüència de la substitució d'un membre amb el
mandat suspès temporalment, el mandat del designat per
substituir-lo s'ha de limitar exclusivament al temps de la
suspensió, sense que pugui excedir del mandat natural del
substituït.

Article 54
En el cas que es constitueixi la Comissió gestora en el
supòsit previst a l'article 53.1.c), la seva composició ha
de ser d'un nombre de membres no inferior a 5, elegits
d'entre els membres de l'assemblea.
La comissió gestora ha d'exercir totes les facultats de
govern, administració i representació que corresponen a la
junta directiva, d'acord amb els estatuts, si bé ha de
limitar les seves funcions i decisions al manteniment de
les activitats normals de la federació esportiva i a la
protecció dels seus interessos durant el període transitori
màxim de tres mesos en el qual haurà de convocar i
realitzar noves eleccions.


Article 55
55.1 Perquè es pugui sol·licitar un vot de censura contra
el president d'una federació esportiva catalana la
totalitat de la seva junta directiva o qualsevol dels seus
membres caldrà que ho demani per escrit motivat, amb la
signatura i els requisits necessaris per a la identificació
dels sol·licitants, la majoria dels membres de la mateixa
junta o, com a mínim, el 15% dels membres de l'assemblea
general.
55.2 Un cop presentada la sol·licitud del vot de censura
davant la secretaria de la federació esportiva, s'ha de
constituir, dins el termini dels 10 dies següents, una mesa
de 5 persones, formada per 2 membres de la junta directiva
designats per aquesta, els 2 primers signants de la
sol·licitud i un delegat designat per la Unió de
Federacions Esportives Catalanes, que en serà el president.
55.3 Comprovada per la mesa l'adequació de la sol·licitud
als requisits assenyalats al punt primer, i dins el termini
màxim de 5 dies, la junta directiva ha de convocar
l'assemblea general, per tal que aquesta tingui lloc en un
termini no inferior a 10 dies naturals ni superior a 20
dies a comptar de l'endemà de la convocatòria, amb la
finalitat de dur a terme l'acte de la votació, prèviament
al qual tindran veu els representants dels sol·licitants
del vot de censura i els censurats.
55.4 L'assemblea i l'acte de la votació han de ser
controlats per la mesa esmentada a l'apartat 2, la qual ha
de resoldre tots els incidents i les reclamacions que s'hi
puguin produir, tenint en compte que els seus acords són
immediatament executius i sense que s'interrompi ni pugui
suspendre's per aquesta causa la votació. Un cop
finalitzada la votació, la mesa ha de disposar l'escrutini
i el recompte de vots. Contra la resolució final de la mesa
es pot interposar el recurs previst a l'article 43.3.
55.5 El vot de censura només es pot acordar mitjançant
votació favorable de les 2/3 parts dels membres de
l'assemblea assistents.
55.6 Un cop acordat el vot de censura, el president, la
junta directiva o els membres a qui afecti cessaran
automàticament, i s'aplicarà el règim de transició previst
estatutàriament i, s'hi hi manca, els criteris que preveu
l'article 53.
55.7 En el cas que la junta directiva no nomenés els
membres de la mesa o no convoqués l'assemblea general, la
Secretaria General de l'Esport, a petició dels 2 primers
signants de la sol·licitud, pot requerir a la junta que ho
porti a terme. El fet que la junta no ho faci en el
termini que se li assenyali, faculta la Secretaria General
de l'Esport perquè pugui nomenar discrecionalment els
membres de la mesa que manquin o, si escau, convocar
directament l'assemblea general amb la finalitat de dur a
terme l'acte de la votació, sens perjudici de les
responsabilitats disciplinàries que siguin d'aplicació.


Secció 3
Òrgans col·laboradors: tècnics i consultius

Article 56
Per al desplegament i l'execució de les funcions tècniques
de les federacions esportives catalanes, aquestes podran
disposar, entre altres, dels òrgans col·laboradors
següents:
a) Escola de tècnics.
b) Comitè d'àrbitres i jutges.
c) Comitè de tècnics.
d) Comitè esportiu.

Article 57
Els òrgans col·laboradors tècnics i consultius, d'acord
amb el que disposin els estatuts de la federació
corresponent, podran ser presidits per un membre de la
junta directiva, nomenat per a aquesta o bé per un membre
dels propis comitès escollit per la junta directiva d'entre
una terna que proposi cada col·lectiu, segons el que
estableixin els estatuts.
L'estructura organitzativa de cadascun d'aquests òrgans,
com també les funcions que se'ls atorguin i les
competències que, si s'escau, puguin ser-los delegades,
hauran d'aprovar-los la junta directiva i ratificar-los per
acord l'assemblea general.

Article 58
L'escola de tècnics és un òrgan col·laborador dependent de
la junta directiva de la federació catalana, que té la
responsabilitat de la formació i el reciclatge de
l'estament tècnic de la federació, que comprèn els tècnics
d'esport, els àrbitres, els jutges, els tècnics de gestió i
manteniment, els professors i d'altres especialistes o
similars. L'escola de tècnics desenvoluparà la seva
activitat d'acord amb l'Escola Catalana de l'Esport de la
Secretaria General de l'Esport de la Generalitat.

Article 59
El comitè d'àrbitres i jutges és un òrgan tècnic,
dependent de la junta directiva de la federació catalana,
que agrupa tots els membres de l'organització arbitral, amb
les funcions següents:
a) Proposar a la junta directiva de la federació catalana
els criteris i la normativa de qualificació, classificació
i designació dels àrbitres o dels jutges en les
competicions federades.
b) Arbitratge i control específic del desenvolupament de
les competicions federades incloses en el calendari oficial
de la federació catalana corresponent, d'acord amb les
normes establertes reglamentàriament per cada federació.
c) Complir i fer complir les regles de joc i, si s'escau,
les normes reglamentàries establertes per les diferents
competicions adoptant els acords pertinents a aquests
efectes.
d) Vetllar, sota la coordinació de l'escola de tècnics,
per la formació i actualització permanent de tots els seus
membres, col·laborant en els cursos de reciclatge i portant
a terme les proves adients per al seu manteniment físic i
tècnic amb la finalitat d'aconseguir un nivell òptim de
coneixements i preparació.
e) Establir les diferents categories o nivells que
calguin, d'acord amb la normativa aprovada per la federació
corresponent i la legislació vigent aplicable.
f) Proposar l'homologació de les marques, registres o els
rècords de Catalunya de les especialitats i proves que
corresponguin.
g) I aquelles altres funcions que la junta directiva de la
federació cregui escaient d'atorgar-li.

Article 60
El comitè de tècnics és un òrgan tècnic col·laborador de
la federació catalana de la qual depèn, que agrupa els
tècnics d'esport, professors i altres tècnics o assimilats
de la modalitat esportiva o les disciplines pròpies de la
federació corresponent, amb les funcions següents:
a) Vetllar sota la directriu i coordinació de l'escola de
tècnics per la formació i actualització permanent de tots
els seus membres.
b) Contribuir al foment i la millora tècnica de la
modalitat o les disciplines esportives de la federació,
mitjançant la celebració de conferències, seminaris i
jornades tècniques, així com també en la publicació
d'estudis i treballs divulgatius.
c) Proposar a la junta directiva de la federació qualsevol
iniciativa que es consideri adequada per a la millora del
nivell tècnic per a la pràctica de la modalitat, la
disciplina o les especialitats esportives o el seu foment.
d) Aquelles altres que la junta directiva de la federació
cregui oportú d'atorgar-li.

Article 61
El comitè esportiu és un òrgan col·laborador de la
federació catalana corresponent format per tècnics i
experts en la modalitat o disciplines esportives pròpies de
la federació de la qual formen part, designats per la junta
directiva, amb les funcions bàsiques següents:
a) Proposar el programa d'activitats i de competicions de
les seleccions catalanes de la modalitat o les disciplines
de la federació corresponent en les seves diferents
categories, així com també la designació dels
seleccionadors que s'hagin de fer càrrec del pla de
preparació de les seleccions.
b) Estudiar els reglaments per a l'organització de les
competicions i proposar-ne la modificació, quan escaigui,
tenint en compte les directrius de les federacions
internacionals sobre les diferents disciplines o
especialitats esportives.
c) Fer informes sobre les propostes de programació de
competicions i activitats de la federació.
d) Assessorar la federació catalana i els seus òrgans en
aquells aspectes que cregui oportú o sigui requerit.
e) I aquelles altres qüestions que la junta directiva
cregui oportú encarregar-li.
Presidirà el comitè esportiu el president de la federació
catalana o la persona que hagi estat designada per la junta
directiva.

Secció 4
Estructura territorial. Òrgans de gestió descentralitzada

Article 62
62.1 L'organització territorial de les federacions
esportives catalanes s'ajustarà a la divisió territorial
establerta per la Generalitat, i així es podran crear
representacions o delegacions territorials que agrupin
àmbits geogràfics comarcals o supracomarcals, d'acord amb
les necessitats pròpies de cada federació catalana, i per a
la seva millor organització i gestió, les quals no tindran
personalitat jurídica pròpia.
62.2 Les representacions o delegacions territorials de
les federacions esportives catalanes tindran, si s'escau,
per delegació d'aquestes entre altres, les funcions
següents:
a) La promoció, organització i control de les activitats
pròpies de llurs modalitats i disciplines esportives en el
seu àmbit geogràfic específic.
b) Representar, en nom de la federació catalana
corresponent dels clubs o les associacions i les
agrupacions esportives del seu àmbit, davant les autoritats
i els organismes oficials de la demarcació.
c) Tutelar les proves i competicions dins el seu àmbit
geogràfic que siguin més convenients per a la millora de la
modalitat o les disciplines esportives, i encarregar-se
d'aquelles que siguin organitzades pels clubs o les
entitats federades i de les que els pugui delegar la
mateixa federació catalana.
d) Divulgar i fer mantenir el respecte i el compliment de
les normes, els estatuts i els reglaments esportius i
associatius de la federació per part dels clubs, entitats
esportives, esportistes, jutges i tècnics, directius i
altres representacions dins el seu àmbit geogràfic.
e) Formular les propostes o iniciatives que creguin
escaients a la federació corresponent per a promoure o
fomentar les activitats de les modalitats o disciplines
esportives que practiquin.
f) Assessorar les entitats públiques o privades del seu
àmbit en els assumptes referents a les activitats de la
modalitat o les disciplines pròpies de la seva federació.
g) Gestionar els recursos econòmics que estableixi la
federació.
62.3 Les representacions o delegacions territorials
informaran de les seves activitats i iniciatives a la
federació catalana, complint i executant les disposicions i
normes dictades per aquesta en el seu àmbit territorial
d'actuació.
62.4 Les delegacions o representacions territorials
estaran sotmeses al règim pressupostari de la federació
catalana corresponent. En tot cas, els comptes que
gestionin les representacions o delegacions territorials
hauran d'estar sota el coneixement i control dels òrgans
directius de les federacions esportives catalanes i
s'incorporaran amb els justificants corresponents als
comptes anuals d'aquestes, a fi que les auditories de
comptes comprenguin la globalitat de l'activitat econòmica
de cada federació, entenent l'activitat pressupostària com
una unitat d'actuació.
62.5 Les delegacions o representacions territorials
remetran a la federació catalana corresponent el projecte
de pressupost de l'exercici i la liquidació de l'anterior,
amb la documentació comprovatòria escaient, en els períodes
que aquesta estableixi, a fi que siguin aprovats.

Article 63
L'estructura per delegacions o representacions
territorials que adopti qualsevol federació esportiva
catalana haurà d'aprovar-se mitjançant acord d'assemblea
general.

Article 64
L'assemblea general de la federació, a proposta de la
junta directiva, establirà els recursos econòmics de què
hagin de disposar les representacions o delegacions
territorials, per portar a terme la seva actuació.

Article 65
Les representacions territorials poden tenir els òrgans de
govern, administració i representació següents:
a) Junta general.
b) Junta directiva.

Article 66
Les juntes generals són els òrgans superiors
d'administració de les representacions territorials de les
federacions esportives catalanes i han d'estar constituïdes
pel president de la representació, i pels presidents o
representants dels clubs o associacions esportius afiliats
a la federació catalana dins el corresponent àmbit
territorial.

Article 67
Les juntes directives de les representacions territorials
són els òrgans de gestió i representació d'aquestes.
La junta directiva de cada representació territorial pot
estar integrada per un mínim de 3 persones fins a un màxim
d'11.

Article 68
El càrrec de president i altres membres de la junta
directiva de les representacions territorials es proveiran
mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret, per
majoria de vots dels membres de ple dret de la junta
general.

Article 69
Els presidents de les representacions territorials o el
delegat territorial poden ser membres de la junta directiva
de la federació catalana corresponent, amb el càrrec que
estatutàriament es disposi, sempre que el seu nombre no
superi el 25% del total dels membres de la junta directiva
de la federació catalana. En cas contrari, els estatuts de
la federació regularan el sistema per al seu accés a la
junta de manera representativa.

Article 70
En els casos en què la federació catalana no opti per
l'estructura orgànica de representacions territorials
prevista en els articles anteriors, la junta directiva de
la federació podrà designar un delegat territorial que com
a òrgan unipersonal desenvolupi les funcions, en l'àmbit
territorial corresponent, que la junta li encomani, el
nomenament del qual caldrà que sigui ratificat en la
primera assemblea general que se celebri.

Article 71
Les representacions territorials poden formular un
reglament intern que ha de ser aprovat inicialment per la
seva junta general i posteriorment sotmetre's a l'aprovació
de l'assemblea general de la federació catalana, amb
l'informe de la seva junta directiva.
El reglament intern no pot contradir en cap cas el que
disposin els estatuts de la federació catalana
corresponent.
La federació catalana donarà compte, una vegada aprovats,
d'aquests reglaments al Registre d'entitats esportives de
la Generalitat.



Capítol 4
Règim documental i econòmic

Secció 1
Règim documental

Article 72
Integren el règim documental de les federacions:
a) Els llibres d'actes, en els quals cal consignar el
contingut de les reunions de l'assemblea general i de la
junta directiva, amb indicació de la data, els assistents,
els assumptes tractats i els acords presos.
Les actes han de ser subscrites per les persones que
estableixin els estatuts o reglaments interns, d'acord amb
el que preveu l'article 33, paràgraf tercer, del present
Decret i, en tot cas, pel president i secretari de la junta
directiva.
b) El Registre d'entitats federades, en el qual,
mitjançant el fitxer escaient o l'instrument idoni, han de
fer-se constar de manera diferenciada els membres afiliats
i els membres adherits, dels quals s'hi consignaran, com a
mínim, la denominació de l'entitat o secció, el seu
domicili, el president de l'entitat o responsable de la
secció adherida, les disciplines esportives que practiquin
i, si s'escau, el número d'inscripció o adscripció en el
Registre d'entitats esportives de la Generalitat de
Catalunya.
c) Els llibres de comptabilitat, en què ha de figurar tant
el patrimoni com els drets i les obligacions concretes, i
l'estat d'ingressos i despeses de l'entitat, concretant-hi
la seva procedència i la seva inversió o destinació.
d) El balanç i el compte de guanys i pèrdues i la memòria
econòmica, els quals s'hauran de formalitzar durant el
primer quadrimestre següent a l'acabament de l'exercici.
e) Tots aquells documents, instruments o llibres auxiliars
que es considerin oportuns per a un millor compliment dels
objectius de la federació, atenent allò que disposa el
present Decret en matèria de règim econòmic.

Article 73
És preceptiu que es facin les diligències corresponents
dels llibres d'actes dels òrgans de govern i els de
comptabilitat de les federacions esportives catalanes.
Aquestes diligències es poden fer a les representacions
territorials de la Secretaria General de l'Esport d'allà on
tingui el domicili social la federació corresponent. Les
federacions esportives catalanes que redactin les actes o
portin els llibres de comptabilitat informatitzats sobre
fulls han de relligar correlativament els corresponents a
cada exercici i fer-ne les diligències corresponents dins
els quatre mesos següents a l'acabament de l'exercici.
Les federacions catalanes diligenciaran els llibres que,
d'acord amb la reglamentació pròpia de cada federació,
portin les seves delegacions o representacions
territorials.



Secció 2
Règim econòmic

Article 74
El sistema econòmic de les federacions és el de pressupost
i patrimoni propi, i s'hi apliquen les normes econòmiques
establertes en les presents disposicions i les comptables
del Pla general de comptabilitat o adaptació sectorial que
sigui d'aplicació, i els principis comptables necessaris
per reflectir una imatge fidel de l'entitat. Així mateix es
portarà, com a mínim, un llibre diari, inventaris i
balanços i comptes anuals.

Article 75
Les juntes directives de les federacions hauran de
formular, dins els tres primers mesos de l'exercici, i
presentar a l'assemblea general, dins el termini establert
en els seus estatuts, els seus comptes anuals, que han de
comprendre, el balanç, el compte d'ingressos i despeses, el
pressupost per a l'exercici i la memòria, d'acord amb les
presents disposicions.
Els comptes anuals i els pressupostos han d'estar al
domicili social un mínim de 15 dies abans de la celebració
de l'assemblea, a disposició de les persones o entitats amb
dret de vot, els quals en podran demanar còpia, que se'ls
haurà de lliurar abans de la celebració de l'assemblea.

Article 76
El balanç de situació ha de comprendre els béns i els
drets, i també els fons propis i les obligacions contretes.
No es poden compensar les partides entre l'actiu i el
passiu ni entre les despeses i els ingressos.
Els elements de l'immobilitzat i circulant la utilització
dels quals tingui un límit temporal han d'amortitzar-se
proporcionalment al temps en què n'estigui prevista
l'utilització. L'import de les amortitzacions fetes ha de
constar al balanç.
Tots els compromisos d'inversió o aportació a fer en
altres exercicis han de constar en balanç.

Article 77
En els comptes de resultats s'hauran de reflectir
detalladament i separada les subvencions rebudes per a
despeses corrents i les subvencions que siguin per a
inversions materials concretes, que hauran de quedar en un
compte de passiu que s'haurà d'amortitzar segons el pla
establert.

Article 78
La memòria haurà d'analitzar fidelment l'activitat
econòmica de la federació, la seva adequada actuació
pressupostària, el compliment dels objectius i els
projectes a desenvolupar, i informar separadament com a
mínim sobre els aspectes següents:
78.1 Diferenciació dels ingressos i aportacions segons:
a) Subvencions públiques.
b) Subvencions, donatius o aportacions privades.
c) Vendes d'actius.
d) Ingressos escaients de competicions organitzades.
e) Ingressos per serveis prestats per la federació,
permisos, llicències i d'altres.
f) Ingressos financers.
78.2 També s'haurà de fer constar la destinació de la
totalitat dels recursos, distingint com a mínim els grups
de cost o inversió següents:
a) Administració de la federació.
b) Direcció i serveis de la directiva, incloent-hi
viatges.
c) Competicions.
d) Ajudes a clubs i altres entitats.
e) Ajudes per a actes esportius.
f) Construccions i altres immobilitzats.
g) Formació d'esportistes i tècnics.
h) Esport d'élite i professional.
i) Àrbitres.
j) Òrgans jurisdiccionals.
78.3.a) L'import de les obligacions de pagament que cal
satisfer en altres exercicis que no estiguin previstes al
balanç.
b) L'import de les garanties i els avals compromesos.
78.4 La liquidació del pressupost, que expliqui les
variacions en relació amb el pressupost aprovat en
l'assemblea anterior.

Article 79
Els comptes anuals han de ser revisats per auditors de
comptes i donar-ne còpia a la Secretaria General de
l'Esport de la Generalitat de Catalunya, juntament amb
l'informe dels auditors, dins dels sis primers mesos
següents de cada exercici i sempre 15 dies abans de la
celebració de l'assemblea.
Les federacions que tinguin un pressupost anual que no
sobrepassi els 50 milions de pessetes hauran de sotmetre
llur comptabilitat i estat econòmic a la verificació
comptable prevista a la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de
l'esport, sens perjudici del que disposa la Llei de
finances públiques de Catalunya i de les auditories d'ofici
que pugui encarregar la Secretaria General de l'Esport.
Els estatuts poden preveure l'elecció per part de
l'assemblea general d'un mínim de dos interventors per a la
verificació comptable dels exercicis corresponents a un
mandat. L'elecció dels interventors s'haurà de produir per
votació directa, lliure, igual i secreta, entre els membres
de l'assemblea.

Article 80
La junta directiva de la federació té les facultats de
disposició econòmica, dins dels límits previstos en el seu
pressupost, o d'aquells altres ingressos que hagi obtingut
en l'exercici. La junta pot acordar el traspàs de partides,
mitjançant acord que consti en acta.
La junta pot transmetre o vendre béns immobles o prendre
diners a préstec. Quan la seva quantia ultrapassi dins de
l'exercici l'import del 25% del pressupost anual, o el 25%
del patrimoni que consti en balanç, a més de l'acord
d'assemblea serà imprescindible que l'operació tingui
l'informe favorable de la Secretaria General de l'Esport.
Mentre no s'aprovi el pressupost de l'exercici, caldrà
aplicar amb caràcter provisional la part proporcional de
les xifres que com a despeses aprovés l'assemblea com a
pressupost per a l'any anterior, actualitzades segons la
variació de l'índex del cost de la vida d'aquell exercici.

Article 81
El producte obtingut de l'alienació d'instal·lacions
esportives o dels terrenys en què es trobin ha
d'invertir-se íntegrament en l'adquisició, la construcció o
la millora de béns de la mateixa aplicació, llevat que es
disposi d'un informe favorable de la Secretaria General de
l'Esport.

Article 82
Els membres de la junta directiva han de respondre
mancomunadament dels actes que hagin autoritzat en contra
del que preveuen els articles anteriors, amb excepció dels
que hagin votat en contra de l'acord i així ho hagin fet
constar a l'acta.

Article 83
En cas d'infracció de les normes reglamentàries
econòmiques que regulen les federacions catalanes, la
Secretaria General de l'Esport ha de requerir d'ofici o a
instància de qualsevol membre de l'assemblea la correcció
de les irregularitats o els incompliments detectats; en cas
que no se resolguin en el termini que s'estableixi pot
donar lloc a les responsabilitats corresponents.

Capítol 5
Activitats interfederatives. La Unió de Federacions
Esportives Catalanes

Secció 1
Activitats i relacions interfederatives

Article 84
84.1 Les federacions esportives catalanes, amb la
col·laboració de la Unió de Federacions Esportives
Catalanes (UFEC) i la Secretaria General de l'Esport
promouran l'organització d'activitats i competicions
esportives de qualsevol categoria amb les federacions
esportives de les comunitats autònomes i les pròpies de
països, regions o nacionalitats.
84.2 Les competicions es realitzaran mitjançant les
seleccions esportives catalanes o amb les pròpies dels
clubs esportius federats que correspongui.

Article 85
85.1 Les federacions esportives catalanes informaran a la
Secretaria General de l'Esport i a la UFEC de les
competicions esportives de les seleccions nacionals de
Catalunya que es realitzin tant a Catalunya com fora del
seu àmbit territorial, segons que disposa l'article 11.6
d'aquest Decret, com també de les activitats competitives
internacionals de caràcter federat dels clubs afiliats.
85.2 Les federacions esportives catalanes, amb la
coordinació i col·laboració de la UFEC, tramitaran davant
els organismes esportius competents la institucionalització
de competicions i activitats esportives.
85.3 El desenvolupament de les activitats i competicions
esmentades s'haurà d'ajustar a les normes i els reglaments
esportius que s'estableixin en cada cas, amb el benentès
que quan l'activitat es refereixi a competicions
considerades oficials per les federacions espanyoles o
internacionals seran d'aplicació les normes i els
reglaments d'aquestes federacions esportives.
85.4 L'escut o altres símbols d'identificació de la
federació catalana corresponent hauran de fer-se constar en
l'uniforme dels esportistes que formin part de les
seleccions nacionals de Catalunya de les diferents
disciplines esportives i categories.

Article 86
El finançament de les activitats i competicions esportives
descrites en els articles anteriors anirà a càrrec de les
federacions o les entitats promotores, tot i que podran
gaudir, si s'escau, del suport de la UFEC i de la
Secretaria General de l'Esport.

Secció 2
La Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC)

Article 87
87.1 La Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC)
és una associació esportiva sense finalitat lucrativa,
d'interès públic i social, que constitueix l'ens privat
representatiu del conjunt de les federacions catalanes
legalment constituïdes i inscrites al Registre d'entitats
esportives de la Generalitat de Catalunya.
87.2 La Unió de Federacions Esportives Catalanes gaudeix
de personalitat i capacitat jurídica plena per al
compliment dels seus objectius i la defensa del seus
interessos, dins el marc esportiu legal vigent a Catalunya.
87.3 La UFEC es regeix per la Llei 8/1988, de l'esport,
de Catalunya, les disposicions específiques que la
despleguen, el present Decret i els seus estatuts.

Article 88
88.1 Els objectius bàsics de la UFEC són l'estudi i la
proposta d'accions comunes per a la millora i el
desenvolupament de l'esport català, l'assessorament de
l'Administració esportiva de la Generalitat, l'estímul i la
coordinació de la projecció exterior de l'esport català i
vetllar pel respecte i la pràctica dels principis olímpics.
La UFEC també serà l'òrgan de debat i solució dels
problemes o qüestions interfederatius que li plantegin o li
correspongui resoldre.
88.2 La UFEC, a fi de garantir el compliment dels seus
objectius, assumeix, entre d'altres, les funcions següents:
a) La promoció, defensa i representació de l'esport
federat de Catalunya en el seu conjunt.
b) La col·laboració amb totes les entitats i els
organismes públics i privats en el desenvolupament i la
millora de l'esport a Catalunya.
c) L'assessorament de la Secretaria General de l'Esport de
la Generalitat en les qüestions i la forma que escaiguin.
d) La proposició de les iniciatives que cregui oportunes
per a la millora de la política esportiva catalana.
e) La divulgació de la pràctica de l'esport com a un mitjà
per al desenvolupament cívic i cultural del poble de
Catalunya.
f) La promoció de la solidaritat i l'harmonia entre les
federacions esportives catalanes i l'arbitratge de
solucions per resoldre les qüestions litigioses no
disciplinàries de o entre les entitats d'àmbit federat.
g) El foment exterior de l'esport català mitjançant la
promoció de les seleccions catalanes de cada modalitat o
disciplina esportiva i de les seves organitzacions
pròpies. h) L'estimulació del respecte als principis
olímpics, vetllant o orientant la seva pràctica.
i) La promoció de la participació catalana en el moviment
olímpic i el reconeixement de Catalunya com a país
esportiu.
j) L'establiment de relacions amb organismes esportius de
configuració semblant a la UFEC d'altres comunitats o
països, que agrupin les federacions del seu territori.
k) La constitució de la comissió d'esports i disciplines
olímpiques al si de la UFEC, establint-ne la seva
reglamentació específica.
l) Qualsevol funció que aquest Decret o altres
disposicions legals aplicables li encomanin.

Article 89
89.1 Són òrgans de govern i representació de la UFEC
l'assemblea general, el consell directiu i el president.
89.2 L'assemblea general és l'òrgan superior de govern de
la Unió de Federacions Esportives Catalanes, que estarà
constituïda pels presidents de totes les federacions
esportives catalanes, degudament reconegudes i inscrites al
Registre corresponent de la Generalitat de Catalunya, amb
un vot cadascun d'ells.
89.3 El consell directiu, amb la composició que
estableixin els estatuts, és l'òrgan executiu
d'administració i gestió de les activitats pròpies de la
UFEC, en compliment dels objectius estatutaris i els acords
adoptats per l'assemblea general.
El president i els altres membres del Consell són elegits
per l'assemblea general d'entre els seus membres o d'entre
persones relacionades directament amb l'àmbit esportiu
federat. Tots els càrrecs es proveeixen mitjançant sufragi
lliure, directe, igual i secret entre tots els membres de
l'assemblea, per majoria de vots.
El procediment electoral el regularan els estatuts de la
UFEC, dins els límits establerts en aquest Decret per a les
federacions catalanes.
89.4 El president de la UFEC n'exerceix la representació
legal i en presideix els seus òrgans. El seu vot és
diriment en cas d'empat. Una vegada elegit ha de cessar en
qualsevol activitat directiva d'àmbit federat a Catalunya.



Capítol 6
La jurisdicció federativa

Secció 1
Àmbits jurisdiccionals: competitiu i disciplinari

Article 90
La jurisdicció relativa a les matèries pròpies de la
competició esportiva, als efectes del present Decret i quan
es tracti d'activitats compreses dins l'àmbit d'actuació de
les federacions esportives catalanes, s'estén a conèixer i
resoldre aquelles qüestions de naturalesa competitiva que
es plantegin en relació o com a conseqüència de la pràctica
de l'esport regulat per les normes d'aplicació a cadascuna
de les federacions esportives.
La potestat jurisdiccional competitiva confereix als seus
titulars legítims la possibilitat de resoldre totes les
qüestions que siguin plantejades en relació amb l'aplicació
de les normes reglamentàries esportives establertes per
regular la competició de caire federat.

Article 91
91.1 La competència atribuïda a la jurisdicció
disciplinària federativa, als efectes del present Decret i
quan es tracti d'activitats o competicions compreses dins
l'àmbit d'actuació de les federacions esportives catalanes,
s'estén a conèixer les infraccions de les regles de joc,
prova o competició, de la conducta esportiva o de les
normes de conducta associativa tipificades amb caire
general a la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport, i a
les disposicions estatutàries o reglamentàries específiques
de cadascuna de les federacions catalanes.
91.2 Les infraccions, atenent el supòsit regulat per la
norma conculcada, es classifiquen segons la relació
següent:
a) Són infraccions de les regles de joc, les accions o
omissions que durant el transcurs d'un partit, prova o
competició de caire federatiu vulnerin les normes
reglamentàries establertes reguladores de la pràctica d'un
esport o especialitat esportiva concreta.
b) Són infraccions a la conducta esportiva les accions o
omissions contràries al que disposen les normes generals o
específiques de disciplina i convivència esportiva siguin o
no comeses durant el transcurs d'un partit, prova o
competició de caire federatiu.
c) Són infraccions de les normes de conducta associativa
les accions o omissions que comportin l'incompliment de les
prescripcions estatutàries o reglamentàries de les
federacions esportives catalanes.
91.3 La potestat disciplinària confereix als seus
titulars legítims la possibilitat d'enjudiciar i, si
s'escau, sancionar les persones o les entitats sotmeses a
la disciplina esportiva o associativa de l'ens federatiu,
és a dir, els clubs o les associacions esportius i els seus
directius, tècnics i esportistes, els jutges i àrbitres,
els components de la mateixa estructura orgànica federativa
i, en general, totes aquelles persones físiques o
jurídiques que desenvolupen la seva activitat federada en
l'àmbit autonòmic de Catalunya.
91.4 En relació amb la disciplina esportiva, les
disposicions estatutàries o reglamentàries de les
federacions esportives catalanes han de preveure
inexcusablement i amb total respecte a les disposicions
contingudes a la Llei 8/1988, de l'esport, les qüestions
següents:
a) Un sistema tipificat d'infraccions amb l'especificació
del seu caràcter lleu, greu o molt greu.
b) Un sistema de sancions proporcional al d'infraccions
previstes.
c) Els procediments disciplinaris de tramitació i
imposició, si s'escau, de sancions, que garanteixin el
tràmit d'audiència a l'interessat.
d) La determinació de les causes modificatives de la
responsabilitat i els requisits d'extinció i de prescripció
de la mateixa.
e) L'observança dels principis inherents a tot dret
sancionador relatius a la prohibició d'imposar doble sanció
pels mateixos fets i de sancionar per infraccions
tipificades amb posterioritat al moment d'haver estat
comeses, així com a l'aplicació dels efectes retroactius
favorables.
f) Un sistema de recursos contra les sancions imposades.


Secció 2
Els òrgans jurisdiccionals

Article 92
L'exercici de la potestat jurisdiccional, competitiva i
disciplinària esportiva correspon:
a) Als jutges o àrbitres durant el desenvolupament del joc
o competició, amb subjecció a les regles establertes a les
disposicions de cada modalitat esportiva o a les
específiques aprovades per a la competició de què es
tracti.
b) Al Comitè de Competició i Disciplina Esportiva, òrgan
col·legiat constituït per un nombre de membres no inferior
a tres ni superior a cinc, un dels quals ha de ser
necessàriament llicenciat en dret, assistits per un
secretari amb veu i sense vot, designats per la junta
directiva de la federació catalana corresponent, d'entre
els membres del qual cal nomenar un president. Aquest òrgan
convocat de la forma i periodicitat que s'estableixi per
via reglamentària, ha de resoldre d'ofici o a instància de
part i per majoria, els assumptes de la seva competència en
matèria competitiva i disciplinària esportiva. El seu
mandat és com a màxim de quatre anys.
Mitjançant previsió estatutària pot substituir-se aquest
òrgan pluripersonal per la designació d'un jutge únic el
qual, així mateix, cal que sigui llicenciat en dret, amb
experiència en matèria jurídico-esportiva, assistit per un
secretari amb veu i sense vot.
c) Al Comitè d'Apel·lació, òrgan col·legiat constituït per
un nombre de membres no inferior a tres, ni superior a set,
un dels qual ha de ser necessàriament llicenciat en dret,
designats per la junta directiva de l'ens federatiu,
d'entre els membres del qual cal nomenar un president i un
secretari.
Aquest òrgan, convocat cada vegada que sigui necessari, ha
de resoldre en segona instància i per majoria, els recursos
interposats contra els acords del Comitè de Competició i
Disciplina Esportiva o, si s'escau, del jutge únic; contra
els acords definitius adoptats en matèria disciplinària
esportiva pels òrgans competents dels clubs esportius
afiliats i, contra les decisions dictades pels òrgans
electorals de les esmentades entitats federades.

Secció 3
Els procediments jurisdiccionals

Article 93
Per enjudiciar i resoldre qualsevol qüestió sotmesa en
primera instància a la competència dels òrgans
jurisdiccionals federatius és preceptiva la instrucció d'un
expedient tramitat segons el procediment que s'estableixi
en els respectius estatuts o reglaments de les federacions
esportives catalanes, els quals han de tenir en compte les
consideracions mínimes següents:
93.1 Tots els expedients incoats d'ofici o a instància de
part en matèria pròpia de la jurisdicció competitiva s'han
de tramitar amb l'observança de les fases procedimentals
següents:
a) Resolució inicial i notificació fefaent d'aquesta a les
parts interessades i a aquelles que es considerin afectades
per la decisió final.
b) Termini d'al·legacions, proposició de prova i pràctica
d'aquesta.
c) Resolució final i comunicació fefaent a les parts
intervinents amb especificació dels recursos escaients.
93.2 Els procediments reguladors de les actuacions
disciplinàries esportives de la primera instància
federativa es regiran per les normes rituals següents:
93.2.1 Els jutges o àrbitres exerceixen la potestat
disciplinària pel que fa a les infraccions de les regles de
joc o de conducta esportiva durant el desenvolupament d'un
joc o competició i de manera immediata.
93.2.2 El Comitè de Competició i Disciplina federatiu ha
d'enjudiciar i resoldre les qüestions disciplinàries de la
seva competència mitjançant la tramitació d'un procediment
ordinari establert per via estatutària o reglamentària, el
qual s'ha d'ajustar als criteris i les regles de la
legislació general en matèria sancionadora, i, com a mínim,
respectar els principis informadors següents:
a) El procediment s'ha d'iniciar per acord de l'òrgan
competent d'ofici, ja sigui a iniciativa de l'òrgan mateix
o en virtut de denúncia motivada, a instància de part
interessada o a requeriment de l'Administració esportiva de
la Generalitat de Catalunya.
La transcripció realitzada pel jutge o àrbitre en l'acta
oficial del joc o partit, o en el seu annex, de fets que
puguin ser susceptibles de ser qualificats com a
infraccions a la conducta esportiva, gaudirà de la
consideració de denúncia de part als efectes impulsors de
la incoació d'ofici d'un expedient ordinari.
b) La provisió per la qual s'acordi l'inici d'un expedient
disciplinari ha de contenir la relació de fets imputats, el
nomenament d'instructor i secretari i el termini establert
per a la proposició i pràctica de la prova que s'estimi
necessària i ha de ser notificada a l'interessat de forma
fefaent.
c) Una vegada practicada la prova admesa, l'instructor ha
de formular proposta de resolució, la qual, juntament amb
el plec de càrrecs oportú, s'ha de notificar als
interessats perquè puguin examinar l'expedient i presentar
per escrit les al·legacions que considerin convenients.
d) Transcorregut el termini concedit per a aquest tràmit,
l'instructor elevarà l'expedient a l'òrgan disciplinari
federatiu corresponent per a la deliberació i presa de
decisió en la primera reunió que celebri, la qual s'ha de
notificar als interessats amb l'especificació dels recursos
escaients.
93.2.3 En el supòsit d'haver-se produït incidències amb
motiu o com a conseqüència de la celebració d'un joc, prova
o partit que puguin ser qualificades com a constitutives
d'un infracció lleu o greu contra la conducta esportiva i
necessitin d'un acord immediat del Comitè de Disciplina,
l'expedient preceptiu pot ser tramitat mitjançant un
procediment extraordinari d'urgència que asseguri com a
mínim la fase procedimental d'audiència a l'interessat.
A aquests efectes les normes reglamentàries federatives
han de preveure un procediment abreujat que garanteixi el
compliment de l'esmentat tràmit, tenint en compte que en
qualsevol cas el presumpte infractor té dret a conèixer,
abans que caduqui aquest termini procedimental, la
imputació formulada contra ell, a efectuar al·legacions i a
la proposició de prova; i es podrà establir en via
reglamentària la consideració que l'expedient s'entén
iniciat des del moment en que arriba a coneixement de
l'interessat l'acusació plantejada, mitjançant el
lliurament de l'acta oficial de l'encontre o prova o, la
notificació, si s'escau, de l'informe complementari
arbitral relatiu a la infracció imputada.

Secció 4
Els recursos

Article 94
94.1 Les decisions acordades amb caire immediat per part
dels jutges o àrbitres durant el desenvolupament d'un joc o
partit referides a les infraccions de les regles de joc i
de la conducta esportiva són inapel·lables, sense perjudici
que en funció de les característiques pròpies de cada
modalitat esportiva els reglaments federatius puguin
preveure un sistema posterior de reclamacions, fonamentades
en l'existència d'un error material manifest.
94.2 Contra els acords dictats en primera instància pel
Comitè de Competició i Disciplina Esportiva pot
interposar-se, en el termini màxim de tres dies hàbils
següents a la notificació de l'acte impugnat, recurs davant
el Comitè d'Apel·lació federatiu.
94.3 Els acords definitius adoptats en matèria
disciplinària esportiva pels òrgans competents dels clubs
esportius afiliats a una federació esportiva, quan l'acord
exhaureixi la via associativa i en aquesta, s'hagi imposat
una sanció qualificada com de greu o molt greu, poden ser
recorreguts davant el Comitè d'Apel·lació federatiu en el
termini de quinze dies hàbils comptats des del moment de la
seva notificació a l'interessat.
94.4 Contra els acords dels òrgans electorals dels clubs
afiliats pot interposar-se recurs davant el Comitè
d'Apel·lació de la federació catalana de l'activitat
esportiva principal del club en un termini de tres dies
hàbils següents a l'adopció dels mateixos.
94.5 Els acords del Comitè d'Apel·lació exhaureixen la
via federativa i contra ells pot formular-se recurs, davant
el Comitè Català de Disciplina Esportiva de la Generalitat,
en el termini de quinze dies hàbils següents a la
notificació de l'acord impugnat, excepte en aquells
supòsits en els quals en la resolució combatuda s'hagi
imposat sanció per falta qualificada com a lleu.
94.6 Qualsevol altre acord adoptat en via federativa el
coneixement del qual no es trobi expressament atribuït a la
competència dels òrgans jurisdiccionals federatius pot ser
impugnat davant l'autoritat judicial en el termini de
quaranta dies següents a la data de la seva adopció.

Disposicions addicionals

- 1 La Secretaria General de l'Esport publicarà
periòdicament la relació de federacions esportives
catalanes, amb les respectives disciplines esportives que
tinguin assumides, d'acord amb el que disposa l'article 10
d'aquest Decret.

- 2 Les federacions tradicionals esmentades a l'article 10
d'aquest Decret són les següents:
Federació Catalana de Llebrers.
Federació Catalana de Coloms Esportius (columbicultura).
Federació Catalana de Coloms Missatgers (columbofília).


Disposicions transitòries

- 1 Les federacions esportives catalanes actualment
inscrites al Registre d'entitats esportives de la
Generalitat i la Unió de Federacions Esportives Catalanes
(UFEC) han d'adaptar els seus estatuts a les prescripcions
que assenyala aquest Decret, mitjançant acord adoptat en
assemblea general que celebrin en el termini d'un any des
de la seva publicació al DOGC. Una vegada acordada
l'esmentada adequació estatutària, cal que sigui presentada
davant la Secretaria General de l'Esport dins el període
d'un mes següent a la realització de l'assemblea, a
l'efecte de la seva aprovació.

- 2 Les federacions esportives que en la data de
publicació d'aquest Decret estiguin pendents d'inscripció
han d'adequar el contingut de la documentació presentada a
les seves prescripcions.

- 3 Mentre no s'efectuï l'adaptació assenyalada, les
federacions esportives catalanes es regulen pel que
estableix la Llei 8/1988, de l'esport, les condicions i els
requisits mínims que estableix aquest Decret i pels seus
estatuts i altres disposicions legals aplicables sempre que
no contradiguin l'esmentada Llei i aquest Decret.

- 4 Els processos electorals i jurisdiccionals iniciats
abans de la vigència d'aquest Decret es regiran i
tramitaran d'acord amb la normativa d'aplicació en el
moment de l'inici del respectiu procés.

- 5 Les juntes o consells directius de les federacions
catalanes i de la UFEC amb mandat vigent en el moment de la
publicació del present Decret continuaran en els seus
càrrecs fins al termini establert pel seu mandat respectiu.

- 6 Es procedirà d'ofici a la incoació d'un expedient de
cancel·lació de la inscripció registral de les federacions
catalanes que dins els terminis que preveu la disposició
transitòria 1 no hagin efectuat la seva adaptació a les
prescripcions d'aquest Decret.

Disposició final
El Departament de la Presidència, a proposta de la
Secretaria General de l'Esport, dictarà les disposicions
necessàries per aplicar i desplegar, si cal, aquest Decret.

Disposició derogatòria
Queden derogats el Decret 132/1981, de 13 d'abril, i
l'Ordre de 21 de setembre de 1981, de regulació de
l'activitat de les federacions esportives catalanes, així
com totes aquelles disposicions que s'oposin al que
estableix aquest Decret.

Barcelona, 22 de març de 1994

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya